Tag Archives: hivern

Aves invernantes en el Delta del Ebro

El Delta del Ebro es un sitio fantástico para los amantes de la ornitología, donde se pueden observar aves de una gran variedad de especies. El avistamiento de aves no es una actividad limitada a los meses calorosos del año. El Delta del Ebro disfruta de un invierno suave que nos ofrece la oportunidad de observar toda una serie de especies de aves que invernan en estas tierras y que no encontramos aquí el resto del año. El censo invernal de aves acuáticas en el Delta del Ebro del año pasado contabilizó más de 200.000 ejemplares de aves de más de ochenta especies diferentes, entre las cuales se encuentran la focha, el ánade real, el avefría, el flamenco, el morito común y muchos otros.

Por lo tanto, amantes de la naturaleza y de la ornitología, ¡no desaprovechéis la oportunidad de pasar unos relajantes días de invierno en el Delta del Ebro!

delta-marjal-ornitolegs_opt

Para los que estais interesados en este tema, en el siguiente enlace podréis encontrar toda la información sobre las distintas especies de aves presentes en Cataluña: SIOC (Servidor d’informació ornitològica de Catalunya)

 

Poemas para el invierno

Finales de enero, no estamos ni a la mitad del invierno. Os traigo este poema para templar las temperaturas, para endulzar la oscuridad de las tardes. Aqui el paisaje nos muestra el invierno más bonito, sereno y vital.

Invierno en Marjal Allotjament

Invierno en Marjal Allotjament

PARLO D’UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Tot sovint penso que la meva infància

té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;

parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis

com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat (de l’íntim rosa

d’un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll-verd brunzint per l’aire

com la pedra llançada per la fona,

de l’anguila subtil com la serpent,

la tenca platejada de les basses.

Parlo del llarg silenci on es fonien

l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;

parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,

dels tarongers florits i l’api tendre,

de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara

pels vells llaguts: els últims, llegendaris

llaguts, tan afuats com una espasa,

i carregats de vi, de llana, d’ordi,

i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posava

or tremolós a l’aigua amorosida,

punts de llum a les ales dels insectes,

solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

Poema de Gerard Vergés