Tag Archives: hivern

Aus hivernants al Delta de l’Ebre

El Delta de l’Ebre és un indret fantàstic pels amants de l’ornitologia, on es poden observar aus d’una gran varietat d’espècies. L’albirament d’aus no és una activitat limitada als mesos calorosos de l’any. El Delta de l’Ebre gaudeix d’un hivern suau que ens brinda la oportunitat d’observar tota una sèrie d’espècies d’aus que hivernen en aquestes terres i que no hi trobem la resta de l’any. El cens hivernal d’aus aquàtiques al Delta de l’Ebre de l’any passat va comptabilitzar més de 200.000 exemplars d’aus de més d’una vuitantena d’espècies diferents, entre les quals es troben la fotja, l’ànec collverd, la fredeluga, el flamenc, el capó reial, i molts d’altres.

Així doncs, amants de la natura i de l’ornitologia, no desaprofiteu la oportunitat de passar uns relaxants dies d’hivern al Delta de l’Ebre!

delta-marjal-ornitolegs_opt

Pels que esteu interessats en aquest tema, en el següent enllaç podreu trobar tota la informació sobre les diferents espècies d’ocells presents a Catalunya: SIOC (Servidor d’informació ornitològica de Catalunya)

 

Poemes per a l’hivern

Finals de gener, tot just no hem arribat ni a la meitat de l’hivern. Us poso aquest poema per a atemperar les temperatures, per a endolcir la foscor de les tardes. Aquí el paisatge ens mostra l’hivern més bonic, serè i vital.

Hivern a Marjal Allotjament

Hivern a Marjal Allotjament

PARLO D’UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Tot sovint penso que la meva infància

té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;

parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis

com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat (de l’íntim rosa

d’un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll-verd brunzint per l’aire

com la pedra llançada per la fona,

de l’anguila subtil com la serpent,

la tenca platejada de les basses.

Parlo del llarg silenci on es fonien

l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;

parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,

dels tarongers florits i l’api tendre,

de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara

pels vells llaguts: els últims, llegendaris

llaguts, tan afuats com una espasa,

i carregats de vi, de llana, d’ordi,

i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posava

or tremolós a l’aigua amorosida,

punts de llum a les ales dels insectes,

solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

Poema de Gerard Vergés